El temps no es constant en la nostra memòria: s'expandeix i es contrau i els records es concentren en moments concrets. A aquest fet és anomenat efecte reminiscència… Un petit refet de la memòria que fa la majoria dels records s'acumulen al voltant de la època quan es té 20 anys.
El temps accelera subjectivament [YouTube, 5 min.] un interessant mini documental amb entrevista, titulat Fabriquem el Pasat emes en Redes, que Fogonazos va titular adequadament " Por qué todo sucede cuando tenemos 20 años". L'entrevistat es Douwe Draaisma, catedràtic de Historia de la Psicologia en la Universitat de Groningen dels Països Baixos i autor del llibre Why Life Speeds Up As You Get Older: How Memory Shapes our Past que te pinta de ser bastant interessant. Inclou la fórmula de la «eterna joventud»:
Punset: Si lo que dices es verdad, probablemente deberíamos aconsejar a las personas mayores que llenen sus días de acontecimientos, de emociones…
Draaisma: Que viajen, quizás. O que tengan nuevas aficiones. Lo importante es tener nuevas impresiones, porque eso generará nuevos recuerdos, nuevas experiencias, y ralentizará la velocidad subjetiva del tiempo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario