Historia de un letrero
Aquest curt va ser el guanyador al festival de curtmetratges votat per Internet realitzat a Canes (França) en la 61 edició. "Historia de un letrero" va guanyar davant 650 aspirants de 40 paisos diferents. El guanyador, un mexicà de 24 anys anomenat Alonso Álvarez Barreda
Meravellos curmetratge, en el que un simple cartro amb diferents paraules, pot descriure una situació que a més d'un li cau la llagrimeta.
Dato: De donde viene la melodia Nokia, o el Gran Vals
La “Melodía Nokia” (Nokia Tune) es el tono de llamada predeterminado de los teléfonos móviles de la marca Nokia. Está sacada de una pieza llamada “Gran Vals” (compases 14 al 16) del compositor e intérprete español Francisco Tárrega.
Esta melodía se ha convertido en una de las más escuchadas en todo el mundo ya que más de 850 millones de teléfonos Nokia la reproducen a diario.
(Via microsiervos)
Aquí teneis un video del Gran Vals.
Esta melodía se ha convertido en una de las más escuchadas en todo el mundo ya que más de 850 millones de teléfonos Nokia la reproducen a diario.
(Via microsiervos)
Aquí teneis un video del Gran Vals.
Los cuatro cuatros
La coincidencia de «Los cuatro cuatros» explica cómo obtener todos los números del cero al diez utilizando siempre cuatro números cuatro y diversas operaciones matemáticas básicas. Por ejemplo 7 = (44/4)-4. Es curioso que en el libro original del que está extraída esta curiosidad, El hombre que calculaba, la explicación esté en la página 44.
Actualización: Marcelo nos contó por correo que además de los números del 1 al 10 se puede llegar a escribir cualquier número con cuatro cuatros, mediante esta increíble fórmula:
El ejercicio mental de ir obteniendo sin esta fórmula todos los números hastas el cien con sólo cuatro cuatros es apasionante. A partir del 19 algunos requieren usar factoriales, a veces un truco de expresión anglosajona usando .4 para referirse 0,4 o también los signos para «parte entera del número», o una combinación de todo lo anterior. El hecho de que la raíz cuadrada de 4 sea 2 ayuda bastante.
Qui tropeça, i no cau, tres pasos més que avança
Es possible millorar sense haver-te enganyat prèviament ?
A cas, hauria aprés tot el que tenia que aprendre si no hi hagués clavat la pota abans ?, fins a quin punt dec buscar davant futurs errors aquesta part positiva? Es pot realment ?
A cas, hauria aprés tot el que tenia que aprendre si no hi hagués clavat la pota abans ?, fins a quin punt dec buscar davant futurs errors aquesta part positiva? Es pot realment ?
La Lluna ens invita a mirar el cel el proper dissabte
La Lluna semblarà més gran del normal quan aparegui dissabte que ve per l'horitzó; no obstant això es tracta només una il·lusió òptica, encara que és un fenomen que intriga als astrònoms des de l'antiguitat. Així ho ha assegurat l'astrònom Alfred Rosenberg, qui assegura que aquest fenomen és un problema de percepció ja que la Lluna no canvia de grandària en absolut, una mica que podria comprovar-se fent dues fotos.
Dissabte que ve haurà Lluna plena, fenomen que ocorre cada 28 dies aproximadament, i llavors semblarà que es troba en una posició més baixa en el cel que en qualsevol altra ocasió que hagi estat en aquesta fase lunar. Segons expliquen experts de la NASA, la proximitat del solstici d'estiu, que va tenir lloc el passat 21 de juny, podria influir en aquest fenomen, ja que el Sol està prop del seu punt més alt en els cels de l'hemisferi nord, i la Lluna es troba més baixa. Il·lusió de Ponzo Per a alguns és una il·lusió similar a l'exposada pel psicòleg italià Mario Ponzo, qui va dibuixar dues barres iguals sobre un gràfic similar a una via de tren allunyant-se, i aparentment una barra semblava més gran que l'altra. Els arbres i les cases de l'horitzó actuarien com les línies convergents de Ponzo, i els objectes més propers farien creure al cervell que la lluna és més gran del que en realitat és. Els telescopis i les càmeres no detecten aquest fenomen, i fins i tot s'ha comprovat que quan algú mira la Lluna es forma una imatge en el fons de l'ull d'uns 0,15 mil·límetres, però aquesta grandària és el mateix independentment de si es mira en l'horitzó o a la part alta del cel.
Dissabte que ve haurà Lluna plena, fenomen que ocorre cada 28 dies aproximadament, i llavors semblarà que es troba en una posició més baixa en el cel que en qualsevol altra ocasió que hagi estat en aquesta fase lunar. Segons expliquen experts de la NASA, la proximitat del solstici d'estiu, que va tenir lloc el passat 21 de juny, podria influir en aquest fenomen, ja que el Sol està prop del seu punt més alt en els cels de l'hemisferi nord, i la Lluna es troba més baixa. Il·lusió de Ponzo Per a alguns és una il·lusió similar a l'exposada pel psicòleg italià Mario Ponzo, qui va dibuixar dues barres iguals sobre un gràfic similar a una via de tren allunyant-se, i aparentment una barra semblava més gran que l'altra. Els arbres i les cases de l'horitzó actuarien com les línies convergents de Ponzo, i els objectes més propers farien creure al cervell que la lluna és més gran del que en realitat és. Els telescopis i les càmeres no detecten aquest fenomen, i fins i tot s'ha comprovat que quan algú mira la Lluna es forma una imatge en el fons de l'ull d'uns 0,15 mil·límetres, però aquesta grandària és el mateix independentment de si es mira en l'horitzó o a la part alta del cel.
Algunes curiositats cientifiques I
La ciència està repleta de fets curiosos, amens e interessants. Ací teniu alguns.
- Normalment es redondeja la velocitat de la llum als 300 000 km/segundo. La medición exacta es de 299 792 458 m/s, el que equival a 186 287,49 milles/s.
- La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des de el Sol fins la superfície terrestre.
- El 10% dels éssers humans de tots els temps està viu en aquest moment exacte.
- La Terra rota a una velocitat de 1 609 km/h, però es desplaça a través de l'espai a la increïble velocitat de 107 826 km/h.
- Cada any més de un milió de terratremols golpegen la terra.
- Quant el volcà de Krakatoa va fer erupció al 1883, la força que retragué fou tan brutal que acabà sentint-se en Australia, a més de 4800 km de distancia.
- 1 000 persones moren a l'any a concequencia dels raigs.
- Si pugueres conduir en línea recta cap a l'espai, arribaries en poc més d'una hora.
- La tenia humana pot arribar a alcançar els 22,9 m.
- La Terra te 4 560 milions d'anys d'antiguetat, al igual que la Lluna i el Sol.
- Les aranyes femelles conegudes com vídues negres es mengen als mascles després del seu aparedament.
- Quant una purga salta, el seu índex d'acceleració es 20 vegades superior al del llançament del transbordador espacial.
Efecte reminiscència
El temps no es constant en la nostra memòria: s'expandeix i es contrau i els records es concentren en moments concrets. A aquest fet és anomenat efecte reminiscència… Un petit refet de la memòria que fa la majoria dels records s'acumulen al voltant de la època quan es té 20 anys.
El temps accelera subjectivament [YouTube, 5 min.] un interessant mini documental amb entrevista, titulat Fabriquem el Pasat emes en Redes, que Fogonazos va titular adequadament " Por qué todo sucede cuando tenemos 20 años". L'entrevistat es Douwe Draaisma, catedràtic de Historia de la Psicologia en la Universitat de Groningen dels Països Baixos i autor del llibre Why Life Speeds Up As You Get Older: How Memory Shapes our Past que te pinta de ser bastant interessant. Inclou la fórmula de la «eterna joventud»:
Punset: Si lo que dices es verdad, probablemente deberíamos aconsejar a las personas mayores que llenen sus días de acontecimientos, de emociones…
Draaisma: Que viajen, quizás. O que tengan nuevas aficiones. Lo importante es tener nuevas impresiones, porque eso generará nuevos recuerdos, nuevas experiencias, y ralentizará la velocidad subjetiva del tiempo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
